Història
Els orígens
El cèlebre licor Chartreuse s'elabora a partir d'una maceració de 130 plantes, la composició de les quals és un misteri. La seva fórmula secreta és únicament coneguda per tres monjos pertanyents a l'Ordre dels Cartoixans del Monestir de la Gran Chartreuse, que dona nom a la marca. Aquest imponent monestir es va erigir en honor a Sant Bruno, que va decidir establir-se en el lloc en el 1084 per a dur a terme una vida de pau, oració i comunió al costat de l'orde monàstic que va formar. Entre les labors dels monjos es trobaven la destil·lació d'aiguardents, que posseïen propietats medicinals. Va ser en 1605 en el monestir parisenc de Vauvert, quan el mariscal François-Annibal d’Estrées, que coneixia la labor de destil·lació dels cartoixans, els va lliurar un misteriós manuscrit que contenia els secrets per a l'elaboració d'un “Elixir de llarga vida”.
Aquest brevbaje trigarà a veure la llum, i requerirà de l'esforç, saviesa i dedicació a través dels anys i generacions. No va ser fins al 1614 que es va començar a tractar de donar amb les composicions exactes per a obtenir l'Elixir en el monestir de Vauvert, sota la tutela del germà Claude Obriot. El manuscrit va ser traslladat al monestir de la Gran Chartreuse pel prior Dom Michel Brunier de Larnarge en 1737. Va ser allí quan els agermano Bruno i André seguiran amb els treballs de perfeccionament del beuratge. Després de les seves morts, les labors van prosseguir pel germà Jérôme Maubec, que va arribar en 1755 a obtenir un beuratge inicial de 71è. A la seva mort en 1762, el llegat inacabat passarà al germà Antoine Dupuy, que prosseguirà el treball intergeneracional de perfeccionament de l'Elixir.
No obstant això, l'Ordre haurà de sobreviure a múltiples vicissituds històriques, especialment la soferta en 1792 en plena Revolució Francesa amb l'expulsió dels monjos dels monestirs de Vauvert i la Gran Chartreuse, que no van permetre comercialitzar la tan anhelada fórmula. En 1816 Louis XVIII va permetre als Pères Chartreux retornar als seus monestirs, la qual cosa va permetre a Dom Ambroise Burdet reprendre les labors de destil·lació plasmades en el manuscrit “Composició de l'Elixir de Chartreuse” del 1764. Igualment, els pares produeixen nous productes terapèutics i medicinals com el “dentifrice”, la “bola d'acer”, el “específic” o diversos xarops.
El naixement del licor Chartreuse
En 1825 Dom Messy desenvolupa una nou “Elixir de taula o de salut” de propietats curatives, aquesta vegada de 60è. Poc més tard, en 1838, el germà Bruno Jacquet va innovar la fórmula anterior, igual que el germà Colomban Muri-Ravaux, destil·lant un licor més suau i amb tonalitats groguenques. Estem davant el naixement en 1840 del cèlebre Chartreuse groc, que veurà la llum juntament amb una altra destil·lació de tons verdosos, el Chartreuse verd, dits així pel pare Dom Louis Garnier, en aquells dies responsable de la producció dels licors cartoixans.
Ja des d'aquesta data, els licors, que juntament amb l'Elixir i altres productes de farmàcia es produeixen i comercialitzen amb gran èxit, passen a portar la denominació de Chartreuse. La popularitat i acceptació del Chartreuse en la zona és de tal envergadura que sorgeixen les primeres falsificacions, havent d'afegir a les etiquetes: “Licor elaborat en la Gran Chartreuse”, juntament amb la signatura L. Garnier per a testificar la seva originalitat. La fama del licor, conegut ja com la “Reina dels licors” i l'Elixir creix sense parar, es multiplica l'elaboració i comencen a exportar-se a altres punts de França, i també a la veïna Itàlia. La necessitar de continuar incrementant la producció va obligar a haver de traslladar la destil·leria del monestir a Fourvoirie en 1864, al mateix temps que s'estableixen els magatzems en Voiron. La marca es va registrar finalment el 1869.
Les destil·leries
En els inicis del segle XX a França corrien mals temps per a les congregacions religioses, per la qual cosa els Pares Cartoixans van prendre la decisió de crear “La Unió Agrícola” el 27 de desembre de 1901 a Tarragona. Dos anys més tard van ser expulsats del monestir, la qual cosa els obligarà a traslladar-se a una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat que l'Ordre havia adquirit feia vint anys. Serà aquí on es desenvoluparan a partir del 1903 les labors de producció del nostre cèlebre Chartreuse de Tarragona, i on s'aconseguirà una perfecció del licor mai vista. L'exigent consumidor local mai va acceptar un altre licor que no fos el produït pels Pères Chartreux, i durant la història de la fàbrica es van succeir, a altra del clàssic licor groc i verd, algunes ampolles exclusives, com les “Reserva”, la VEP o la “Tarragone du Siecle”, a més d'una altra mena de productes com el Brandi CAR La Tarragonesa, el Anisette o l’Eau de Noix. La història del licor i la seva fàbrica és molt volguda per la ciutat. En ella han treballat els tarraconenses durant gairebé tot un segle i està plena de records i vicissituds, com el bombardeig sofert en 1938 en plena Guerra Civil i les duríssimes condicions de la postguerra.
En absència dels Pares Carthusians a França, la licorista Cusenier es fa amb els drets de la marca i va crear la "Compagnie Fermière de la Grande Chartreuse"a través de la qual continuar cobrint la demanda creixent francès d'aquest licor. La carthusians aconseguit recuperar els drets de la seva marca a nivell internacional, i en 1912, la Cort Suprema dels Estats units va prohibir licor de "la Cusenier Empresa" en els Estats units. L'empresa va acabar trencant en 1929, després de que el francès consumidors per rebutjar un producte molt lluny de la singularitat que ofereix els monjos. La producció inimiatble de la carthusians és continuar a França el 1921, quan es va inaugurar un nou destil · leria de Marsella, que permetin a l'fidel al francès consumidors recuperar la seva anhelada Chartreuse original. En 1932 va tornar a la producció de Fourvoirie, tot i que tres anys més tard, la fàbrica va ser destruïda per un lliscament de terres, que va portar a traslladar tota la producció de francès a Voiron.
Les enormes dificultats viscudes durant la Segona Guerra Mundial va marcar l'esperit de renovació de la marca en la dècada següent, amb un nou model d'ampolla i gofrat etiqueta amb el nom de "Chartreuse", i amb un ràpid creixement en la producció. El francès de consum, disposats a degustar els productes encara més exclusiu, es prendran des de l'any 1963 a l'OSD (Chartreuse Excepcionalment Llarg període de Criança), madurat en barriques de roure durant més d'una dècada. La celebritat i la fama de la marca continua creixent en la dècada de 1970 i 1980, i han de dependre de màrqueting i publicitat per a la Chartreuse Diffusion. Amb el nou mil·lenni, Chartreuse va obrir la destil · leria Aiguenoire el 2018. A 2022, les Coves de la Chartreuse a Voiron s'han convertit en un museu per preservar la cultura i la llegendària història de la Chartreuse.
El final d'una història
A principis de la dècada dels vuitanta, la crisi afectà les vendes de licor en el mercat espanyol, francès i americà, i la popularitat de l'aiguardent va començar a disminuir. Les noves tendències, així com els nous impostos i les normes sobre begudes alcohòliques afectat el consum de la marca. La disminució de les vendes en els anys vuitanta a la fàbrica de Tarragona va portar a la seva permanent tancament el 1989. És el final d'una història a Tarragona forjada per la inesborrable pas de les Pères Chartreux per a la ciutat. Malgrat el tancament de la mítica destil · leria de Tarragona, l'ajuntament encara està molt unit a la licor, i les Pères Chartreuse, en reconeixement de la quantitat va representar a la ciutat per a la marca, quan gairebé tot el segle xx, la reserva d'una partida anual de Chartreuse groc i verd, especialment embotellada en motiu de les Festes de Santa Tecla. Sense cap mena de dubte, els anys 2003, 2004 i 2005, destaquen com les més excepcionals.
En el moment postTarragona, iniciat des de la dècada dels noranta, les vendes van començar a augmentar de nou a França i també a nivell internacional, però en aquest moment a Tarragona, només va ser la viva la memòria de les experiències amb què la tarraconsenses gaudit de la Chartreuse. La producció es va concentrar a Voiron, on es diversifica en la producció desenvolupada en l'any 1990, un licor de nou: els Bisbes, amb la commemorar el 50è aniversari de la devolució de l'carthusians a França.
El licor, més excepcional: el de Tarragona
Durant més de dos segles i mig de treball implacable amb l'incomparable de la saviesa en les arts destilatorias de les Pères Chartreux, ha estat a Tarragona, on, sense dubte, ón s'ha obtingut els brevage més proper a la perfecció, una veritable or líquid. La combinació de l'origen de la maceració en alcohol de base, obtingut a partir dels vins, la font de les herbes i la temperatura de la bodega de la fàbrica, és conjuraron a veure el naixement de l'destil·lat de més alt prestigi, la més cobejada i benerado de l'fabricat mai en la llegendària història del licor Chartreuse.
Avui en dia, cada ampolla és un objecte de culte, un mite en la cultura popular de molts tarragona, que conserven algunes ampolla com una forma de recordar quin dia era a la ciutat i que un dia estipulat. Per a altres, una ampolla de Tarragona és la possibilitat de l'experiència de la més experiència única per al paladar. Has sentit parlar d'un enllaç entre un vi o licor, i una ciutat hi havia reunit amb tanta força i que va ser tan especial. I tot i que passen els segles, la memòria de les Pères Chartreux i de la seva fàbrica, de manera que la ciutat molts treballadors passat, es mantindrà viu en la memòria com sempre que hi ha una última ampolla de Chartreuse. "El temps passa, la Chartreuse, restes"i si és des de Tarragona, molt més.
